Joel Cohen & Ethan Cohen
Frances McDormand
George Clooney
John Malcowitch
Brad Pitt
Amb un repartiment de “luxe”, i després d'haver vist el bodrio de “No es país para viejos”, he de dir que en un principi no tenia gaires expectatives amb aquesta pel·lícula, els grans genis em van decepcionar en la seva última entrega. Però la veritat es que m'ha agradat molt... en moments m'he vist temptat de deixar-la estar perquè no entenia l'“humor” que hi ha, però al final m'ha semblat una gran pel·lícula de la talla de O'Brother, El gran Levowsky o la mateixa Fargo.
En totes les pel·lícules que he vist dels Cohen, no les he vist totes , ni molt menys, sempre hi han personatges histriònics que, amb els seus comentaris i accions, fan de la pel·lícula quelcom indefinible... en aquest cas es exactament això.
Al principi m'ha recordat a Shortcuts pel tema de personatges inconnexes, però a diferencia de Robert Alman, els Cohen modulen els caràcters, i les situacions de contorn dels personatges, amb una sapiència i elegància que fa que quasi no te n'adonis, per al final , resultar tots conectats.
Excelents treballs de Brad Pitt (fent de nen tonto), un John Malcowitch (com sempre genial) i un George Clooney que, en moments, em feia treure'm del cap Ocean's Eleven i les seves seqüeles (ecccssssss). Pel que fa a la prota, Frances McDormand, he vist a la mateixa persona que a Fargo... no m'ha dit res de nou.
En definitiva una bona pel·lícula per pasar el viatge amb AVE.
Saaaalut.
P.D. Ja us vaig dir que els posts següents serien positivistes.
P.D.2. Hi ha un joguet “per dones” a la pel·lícula que faria les delícies de més d'una lectora. ;o)
P.D.3. El final genial, per cert.
Frances McDormand
George Clooney
John Malcowitch
Brad Pitt
Amb un repartiment de “luxe”, i després d'haver vist el bodrio de “No es país para viejos”, he de dir que en un principi no tenia gaires expectatives amb aquesta pel·lícula, els grans genis em van decepcionar en la seva última entrega. Però la veritat es que m'ha agradat molt... en moments m'he vist temptat de deixar-la estar perquè no entenia l'“humor” que hi ha, però al final m'ha semblat una gran pel·lícula de la talla de O'Brother, El gran Levowsky o la mateixa Fargo.
En totes les pel·lícules que he vist dels Cohen, no les he vist totes , ni molt menys, sempre hi han personatges histriònics que, amb els seus comentaris i accions, fan de la pel·lícula quelcom indefinible... en aquest cas es exactament això.
Al principi m'ha recordat a Shortcuts pel tema de personatges inconnexes, però a diferencia de Robert Alman, els Cohen modulen els caràcters, i les situacions de contorn dels personatges, amb una sapiència i elegància que fa que quasi no te n'adonis, per al final , resultar tots conectats.
Excelents treballs de Brad Pitt (fent de nen tonto), un John Malcowitch (com sempre genial) i un George Clooney que, en moments, em feia treure'm del cap Ocean's Eleven i les seves seqüeles (ecccssssss). Pel que fa a la prota, Frances McDormand, he vist a la mateixa persona que a Fargo... no m'ha dit res de nou.
En definitiva una bona pel·lícula per pasar el viatge amb AVE.
Saaaalut.
P.D. Ja us vaig dir que els posts següents serien positivistes.
P.D.2. Hi ha un joguet “per dones” a la pel·lícula que faria les delícies de més d'una lectora. ;o)
P.D.3. El final genial, per cert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario