martes, 10 de mayo de 2011

"El far sota les pedres" (El faro debajo de las piedras)

Ya hace mucho tiempo en que me estoy planteando seriamente cambiar de idioma a la hora de componer canciones. Y la verdad es que algunos pinitos en castellano ya hace mucho tiempo que los pruebo, pero nunca me sentí más cómodo en esta lengua que en inglés, que me ha acompañado desde los 14 años a la hora de componer cosas.

De hecho, estaba mirando la fecha de mi primera letra y ya hace 20 años (joder, se dice pronto), y durante este tiempo nunca me había planteado hacer nada en catalán, nunca.

La culpa de ello la tienen tres cosas: a. un libro, "Mort a Venècia" de Thomas Mann traducido por vete a saber qué genio de la traducción. Un librito de 80 páginas precioso que por cula de sus putos "no gens menys", "atiant", "cofoi" y otras imbecilidades pseudo-culturetas hicieron insoportable su lectura y terminé tirandolo lilteralmente a la basura y me compré la traducción en castellano que, esta si, la terminé en 3 horas.

La segunda cosa por la que no compuse nunca en catalán era por el chauvinismo generalizado que ha rodeado a nuestra lengua. Era insoportable ver hablar a los literatos y a la TV3 en ciertos programas, siempre alejados de la realidad de la lengua de la calle (y por no hablar de la mierda de canciones de rock català que surgió por los 90).

La tercera y última razón era obvia. Al ser mis letras de corte tremendamente introspectivo y sangrantes para mi alma, entendí que haciéndolas en inglés, solo un 1% de mis compañeros las entenderían de verdad y que, por tanto, podría decir lo que quisiera sin miedo a que me juzgaran. Este punto fue especialmente patente y evolucionado en las letras de GDE que, aunque contienen algunos fallos de escritura, casi todas ellas son incomprensibles si no se explica el significado.

Pues bien. Se acabó. A mis 34 años me he dado cuenta (o me han hecho darme cuenta) de que ya está bien de esconderse detrás del inglés y que, por tanto, tengo que empezar a componer en alguna de mis dos lenguas maternas.

La decisión fue difícil, pero se saldó con una ganadora insospechada y la siguiente letra tiene la culpa de mi decisión.

Os presento mi yo. Que lo disfrutéis.

El far sota les pedres

Vaig caminant, sota aquest cel
tot just estava pensant en el vell
Cuanta raó, tenia en Jan
La vida no et regala res, dispersat.

Sota el camí, pedres endins, me les vaig clavant als meus peus
Prenent café, en Jan es un expert, m'esperona i diu...

Has arribat a aquella edat
en que no tot val si vols seguir.
I valorar, ón està el joc?
i prepara-te per competir

sota el camí, pedres endins, el vaig escoltant de nou
Sona el café, com el feia ell, sembla que es ben viu.

I aquí estic, sol, reflexionant, ón acabare jugant?
10 anys més tard del que ell em va dir
I aquí estic, i ell s'ho va mirant mentres em va voltant el cap
10 anys més tard del que ell em va dir

I es el moment d'agafar el camí d'es d'on vaig marxat
I es el moment, ara sí, en que ho he d'intentar
I es el moment de pensar, cóm ho he de fer? on aniré a parar?
I es el moment, ara sí, en que he de fer un pas

I aquí estic, sol, reflexionant, ja sé ón acabaré jugant
10 anys més tard del que em va dir
I aquí estic i ell s'ho va mirant, i em va voltant el cap
10 anys més tard del que em va dir...

... només espero, petit, que encara hi hagi camí..

Vaig caminant
sota aquest cel
tot just estava pensant en el vell... eh!

Al que le interese la traducción en castellano que me la pida por mail y estaré encantado de dársela.

Saludos.

P.D. Gracias Denis.